La natura, un debat d'avui i de sempre
Diu Ramon Alcoberro, prologuista de Natura, que Ralph Waldo Emerson (1803-1882) és considerat el primer filòsof nord-americà, sustentador de l'idealisme transcendental, una concepció espiritual, individualista i vitalista que s'identifica en la construcció dels Estats Units.
A Natura (1836) hi ha una reflexió sobre les relacions entre l'home i la natura, de tanta actualitat avui en dia on constatem les conseqüències d'una economia extractiva que sembla que ens mena a un col·lapse civilitzatori. Com diu Alcoberro tot parlant del llibre que ens ocupa, "ens mostra la necessitat íntima d'un espai de recolliment, d'equilibri, de contempalació, de bellesa natural i de conversa interior". Una naturalesa "que permet revisar el concepte de remordiment (tan protestant, d'altra banda i que en aquest sentit ens allibera de la por, però no de la reverència ni de la sacralitat, és una de les claus de la lectura més significatives de Nature, i en general, del transcendentalisme en la seva vessant ecològica".
Emerson, que mantingué una influència manifesta sobre Henry David Thoreau i Walt Whitman, considera la natura com a imatge de Déu, com un mitjà a través del qual Déu revela el seu pla a l'home. La natura, a més "satisfà una de les necessitats més nobles de l'home, concretament, l'amor a la bellesa", una bellesa "és la marca que Déu posa a la virtut".
Déu, en definitiva és la "bellesa suprema. La veritat, la bondat i la belles a no són res més que diferents cares d'un mateix tot".
Per Emerson la natura és una metàfora de la ment humana.
Una altra reflexió interessant és la que subratlla que una cosa "és bona només en la mesura que serveix".
Per Emerson l'educació correcta és aquella que connecta amb la natura.
Val la pena llegir aquest llibre amb deteniment, pausadament. Només són noranta pàgines. Hem d'agrair a una petita editorial de Salt, Edicions Reremús, que ens hagi fet arribar en la nostra llengua aquest llibre tan evocador.
