Hitler al poder

Pels volts de Nadal vaig comprar dos llibres que tracten d'un mateix tema: l'arribada de Hitler al poder. Com Mussolini abans, Hitler va acabar amb una democràcia liberal,  la República de Weimar. Ho va fer amb una rapidesa insultant i sense miraments. Avui les nostres democràcies també es troben amenaçades. No es tracta d'establir paral·lelismes ahistòrics però,  qui no veu amenaçada les llibertats per l'autoritarisme i l'auge dels populismes de dretes? 

Els llibres són "Síndrome 1933" de Siegmund Ginzberg, editorial Gatopardo  i "Febrero de 1933. El invierno de la literatura" d'Uwe Wittstock, editorial Ladera Norte, ambdós periodistes, Ginzberg  corresponsal durant molts anys de L'Unità i Wittstock periodista del Frankfurter Allgemeine Zeitung. I s'agraeix perquè sovint els historiadors quan escriuren no se  n'acaben de sortir i la lectura dels seus llibres resulta tediosa. El periodisme té més per la mà això de fer-se entendre, de prescindir d'allò superflu, de ser precís i deixar-se de circumloquis farragosos. 

Síndrome1933 ens explica els mesos immediatament anteriors a l'anorreament de la República de Weimar. El llibre també té una finalitat manifesta: establir analogies, no similituds, amb l'actual moment. Diu l'autor "...constato perplex que les coses segueixen empitjorant. Ens apropem als anys trenta del segle XXI". Ginzberg diu "no tinc solucions ni receptes, només ofereixo material per a pensar". I tant que fa pensar!

L'aproximació de Wittstock és tota una altra: l'actitud de la intel·lectualitat alemanya davant de l'arribada del nazisme al poder. Febrero de 1933 parla de la responsabilitat moral de l'escriptor i de la terrible circumstància amb què es van trobar: "adonar-se de quan un moment històric exigeix decisions personals sobre la pròpia existència" perquè "ni el prestigi, la fama o la confiança amb les institucions no varen protegir ningú". Mentre Jospeh Roth toca el dos tan aviat Hitler a ser canceller, Thomas Mann, amb una peripècia política vacil·lant, sembla més preocupat per enllestir el seu llibre sobre Wagner que sobre les "bagatel·les" polítiques mentre el seu germà Heinrich Mann manté una actitud més bel·ligerant contra el nazisme. Per al llibre defilen Brech, Hans Fallada, Alfred Döblin i també aquells intel·lectuals que es deixaren seduir pel nou règim. El llibre transmet molt bé la sensació d'asfíxia que el nazisme va anar implementant ràpidament des del seu accés al poder. 

Acabem amb una frase de Ginzberg que ens aporta un bri d'esperança: "la política segueix essent l'única que ens pot salvar".