Sobre la llengua dels valencians
Carles Fenollosa (València, 1989) és un filòleg valencià, doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València que ha publicat tant narrativa Narcís o l'onanisme i Guerra, victòria, demà com assaig La modernitat frustrada, premi València d'assaig 2025.
Aquest professor d'institut que es va posar a parlar en valencià quan era adolescent ja que els seus pares no el parlaven perquè, com passava tot sovint, els avis varen decidir parlar en espanyol als seus fills, es proposa amb irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians superar un dèficit de memòria, la que afecta els valencians que desconeixen la trajectòria, sovint gloriosa, de la literatura valenciana.
No només és un llibre per als lectors valencians. Els catalans, que quan parlem del País Valencià ho fem amb una certa arrogància o, encara pitjor, amb una total ignorància, hi tenim molt a aprendre sobre l'evolució de la literatura i l'ús social del valencià. Amb el supòsit, ben improbable, que el País Valencià ens importi, encara que només sigui una mica.
També hi surt, és inevitable, "la qüestió del nom: "La qúestió del nom és secundària. Els valencians poden anomenar llengua valenciana la que nosaltres anomenem llengua catalana. La cosa important és el fet de l'idioma i aquest es viu a les terres de València". Ho diu Pompeu Fabra. El que cal mantenir és la unitat de la llengua. I que cadascú li digui com vulgui. Perquè "Al capdavall, qui més clara té la unitat, menys por té a la diversitat".
L'autor també es permet algunes crítiques a Joan Fuster. L'autor se sent més proper als posicionaments de Joan Francesc Mira.
Un llibre destinat sobretot a valencians. Però no només.
