La irresistible atracció de l'anarquisme

La Federació Anarquista de Catalunya ha publicat L'anarquia i el mètode anarquista, un pamflet publicat per primera vegada el 1891 per l'anarquista italià Errico Malatesta i que ara podem llegir en la nostra llengua. 

Malatesta fou un del principals ideòlegs de l'anarquisme;  deixeble de Bakunin, mantingué fortes discrepàncies amb Kropotkin. Per Malatesta l'anarquisme és un ideal ètic i social i "cap sistema no pot ser vital i alliberar la humanitat de la seva servitud, si no és fruit d'una lliure evolució". 

Aquest llibret -un pamflet- té la virtut que és un text llegible, un text fet per fer-se entendre i que sap transmetre la il·lusió per unes conviccions, per unes creences: "l'avenir de la humanitat és més rialler, perquè és més dolça la llei que la governa. Aquesta llei és la solidaritat". perquè "la solidaritat és la llei natural de la humanitat, llei que es manifesta i s'imposa malgrat tots els obstacles, malgrat tots els antagonismes fills de l'actual constitució social". Per Malatesta l'anarquista és la societat d'éssers lliures d'aquesta societat d'amistats. 

Al final del llibre, una frase lapidària: "només amb la llibertat s'aprèn a ser lliure". 

Conèixer l'anarcosindicalisme

La Federació Anarquista de Catalunya ha engegat una col·lecció de textos breus sobre l'anarquisme. En català. Són múltiples les iniciatives editorials per divulgar i conèixer l'anarcosindicalisme al nostre país, un dels moviments socials i polítics més rellevants del segle XX. Per esmentar-ne algunes val la pena subratllar la "Biblioteca Llibertària" de la URV i la feina de Jordi Martí i Font per mitjà de l'editorial Lo Diable Gros, 

Un dels primers títols és L'Anarquia a l'abast de tothom, la traducció al català d'una conferència d'en Federico Urales, pseudònim de Joan Montseny, pare de la Federica Montseny, conferència que portava per títol Consideraciones morales sobre el funcionamiento de una Sociedad sin Gobierno i que fou pronunciada ara fa un any, el1922 al cinema Espanya.

El propòsit, tal com ens indica la seva filla en el pròleg, era "fer assequibles i comprensibles les idees anarquistes a una joventut inquieta i àvida".

Efectivament es tracta d'un text breu -una trentena de pàgines-que reprodueix la conferència de Joan Montseny i que llegí la seva dona, Teresa Mañé, una altra rellevant figura de l'anarquisme català. És corprenedora aquesta voluntat de fer-se entendre, la senzillesa en què s'expressa i la seva fe en la condició humana: "El que li sobra a les persones és bondat, el mateix per a viure lliurement avui que per a fer-ho demà", "els sans d'intel·ligència i els bons de cor no podem estar amb aquesta societat metal·litzada i no ho estem","No pot ocórrer que la maldat que veiem en les altres i que a vegades les altres ens apliquen, sorgeixi, no de la maldat individual, sinó de l'empara que el mal troba en les injustícies de la societat".

Em quedo amb aquest paràgraf que es troba al final del llibret: "La vida haurà de ser la nostra vida i com la nostra vida no podrà ser la d'uns altres ni estarà a la d'altres lligada per cap interès, és inútil que ens obstinem a prescriure programes nia encasellar idees".

Cent anys després hi ha en l'anarquisme alguna cosa que perdura, que és vigent. Per exemple l'antidogmatisme.