Erasme com a metàfora

"Erasme (...) fou el  primer a adquirir consciència d'europeu, el primer pacifista militant, el defensor més eloqüent de l'ideal humanístic, social i espiritual". "(...) Erasme i els seus creien possible el progrés de la humanitat gràcies a la Il·lustració i confiaven que la difusió, de l'escriptura, l'estudi i la lectura educaria tant l'individu com el conjunt de la societat". Zweig escriu aquestes paraules el 1934, enmig del creixement arreu d'Europa del feixisme i el nazisme. I llegint "Erasme de Rotterdam" -en traducció de Joan Fontcuberta- sembla que l'autor parla més de les circumstàncies que li van tocar de viure que no pas del teòleg i filòsof neerlandès. 

De fet el llibre ens explica la lluita entre dos gegants: Erasme i Luter. Entre dues formes  de ser i d'enfrontar-se a la realitat, entre dues voluntats per canviar les coses que s'han de canviar. Aquest combat el guanyarà Luter perquè Erasme, com diu Zweig, "es mantingué més fidel a la humanitat que no pas a un clan determinat". Diu Zweig, "L'erasmisme i el luteranisme, la raó i la passió, la religió de la humanitat i el fanatisme religiós, el sentiment supranacional i el nacional, el pluralisme i la unilateralitat, la  flexibilitat i la rigidesa es repel·leixen tant com l'aigua i el foc"

Com Luter, Erasme deixa una petja

que perdurarà perquè "tots els il·lustrats, lliurepensadors i enciclopedistes del segle XVIII, i encara molts pedagogs del XIX, son els seus hereus espirituals". "La Reforma, la Il·lustració i la interpretació lliure dela Bíblia i, d'altra banda, les sàtires de Rabelais i de Swift, la idea d'Europa i l'humanisme modern, són resultat del seu pensament".

Erasme constata que amb la raó no n'hi ha prou. Desapassionat, recte i fred considera que "el món sencer és una pàtria comuna",fou el primer teòric del pacifisme ( "Adagis", "Dulce bellum inexpertis" (la guerra és dolça per als qui no l'han experimentada), "Alliçonament d'un príncep devot i cristià"."Querela pacis"), lluità contra el fanatisme...

Erasme fou vençut pel fanatisme de Luter  però, "tanmateix, en el món de l'esperit hi caben tots els contrasts: també allò que no triomfa mai en la realitat hi  conserva un dinamisme eficaç, i són precisament els ideals no acomplerts els que esdevenen invencibles".