Heraldo de Madrid

Coincidint amb el setanta-cinquè aniversari de la fi de la  guerra, s'ha editat un número especial de l'Heraldo de Madrid http://www.heraldodemadrid.es/. S'ha avaluat el cost humà del conflicte bèl·lic, els morts, els exiliats, els represaliats, els humiliats però poc se'n sap del cost pecuniari, dels béns expropiats, de les confiscacions, del saqueig que el franquisme infringí sobre els vençuts.  

L'Heraldo de Madrid fou incautat per les noves autoritats el 28 de març de 1939. Els descendents de la Sociedad Editora Universal, l'editora del diari, han pledejat per aconseguir una restitució patrimonial sense èxit fins ara. I són ells, juntament amb un seguit de publicacions nascudes de la crisi periodística, eldiario.es, Mongolia, Alternativas económicas, La Marea, etc, els qui han fet possible aquesta edició especial, cent mil exemplars que es posen a la venda durant tot el mes d'abril. 

L'Heraldo fou una capçalera important, probablement la més influent en l'àmbit republicà durant la dècada dels trenta. I fou una creació amb un marcat marxamo català com bé assenyala Gil Toll a Heraldo de Madrid. Tinta catalana para la Ii República española. Entre els seus col·laboradors, el "recuperat" Manuel Chaves Novales i César González Ruano, que ben aviat se n'anà a l' ABC i de qui un recent estudi assenyala un passat infame. 

La reaparició, per molt puntual que sigui, de l'Heraldo posa de manifest la injustícia de tots aquells que encara avui esperen una reparació que no arriba i assenyala  una anomalia que resulta escandalosa: la inexistència de mitjans d'expressió escrita progressistes. Desaparegut Público i amb El País en una angoixosa situació financera, seria qüestió de pensar si aquesta reaparació puntual podria esdevenir definitiva...

Nous mitjans


Gràcies a la gentilesa del meu amic Uxío Breogán Diéguez, jove professor d'història  de la Universidade da Coruña i director de la revista Murguía, m'arriba Luzes (www.revistaluzes.com) una publicació de periodicitat mensual,  dirigida per l'escriptor gallec més conegut d'ara mateix: Manuel Rivas. Amb un disseny gràfic molt atractiu, amb continguts que defugen expressament la immediatesa de la notícia per, com diu l'editorial del seu número u, "prender unha fogueira de ideas, axuntar vontades e voces e convocar xente do común ao seu redor, á calor das historias que falan de novos rumbos", l'aparició de Luzes és una excel·lent notícia davant la devastació que pateix el món periodístic. En el cas de Galícia, en poc temps han desaparegut l'únic diari en gallec, Galicia Hoxe, el setmanari històric del galleguisme, A Nosa Terra així com nombroses capçaleres comarcals. 

Voldria fixar-me però, no en allò que no funciona sinó en la capacitat de plantar cara a aquestes circumstàncies tan dramàtiques que viuen les empreses periodístiques i més específicament les que s'expressen en les llengües que des del poder es perceben com a subsidiàries, prescindibles...A Galícia, per exemple, l'accionariat popular ha posat dempeus un nou setmanari Sermos Galiza (www.sermosgaliza.com) i davant la instrumentalització obscena del PP de la televisió pública gallega, han nascut dues iniciatives per fer possible una televisió que emet per internet: Irmandade TV (www.irmandade.tv) i Galiza Ano Cero TV (www.galizaanocero.tv).

Senblantment a Astúries, on l'asturià no té rang de llengua oficial, i on la televisió pública asturiana menysté la llengua pròpia (amb més de deu anys d'existència només han doblat una pel·lícula a l'asturià, "El rostru impenetrable"!) ha nascut una televisió per internet de la mà de l'associació Iniciativa pol Asturiano: Alderiques d'Asturies (www.facebook.com/alderiquesdasturies).

I a casa nostra? No cal comentar massa  què succeix  al País Valencià. Només amb un canvi a la Generalitat Valenciana és possible pensar en un restabliment tant de la televisió i ràdio publiques valencianes com de la recepció dels mitjans públics del Principat. Mentrestant toca resistir. A Mallorca ha nascut Ona Mediterrània (www.onamediterrania.cat) gràcies a l'esforç dels socis que li fan costat  i just aquests dies comença a donar-se a conèixer un projecte ambiciós: una ràdio per internet per a tots els Països Catalans (www.laradio.cat). 

Les noves tecnologies poden ser un bon aliat per buscar escletxes que obrin i democratitzin la informació. La qüestió és no restar amb els braços plegats. Vindran dies millors si som capaços d'anar-los construint des d'ara mateix.