Concret, revista dels Països Catalans

Editada per l'Institut Villalonga d'Economia i Empresa ha aparegut la revista Concret. Economia i Pensament. La pandèmia ha fet impossible que es presenti oficialment tot i que, amb dificultats de distribució, es pot trobar a les principals llibreries dels Països Catalans. 

La revista pren el nom d'una d'anterior publicada per joves universitaris valencians a la dècada dels seixanta del segle passat. I com diu Antoni Serra I Moret en la presentació del número u,pretén estudiar "els diferents vessants de l'Arc Mediterrani". 

Dividida, en dos bloc, un dedicat a l'economia i l'altre el pensament, jo en destacaria un article signat per Gustau Muñoz, Damià Pons i Joan Manuel Tresserras on es fan propostes concretes per impulsar una nova connexió cultural, de la societat civil i de l'emprenedoria en l'àmbit dels Països Catalans i on s'indica, entre d'altres, la necessitat d'impulsar una "gran col·lecció de pensament modern i contemporani en català", en la línia de la que va impulsar Edicions 62 i la Diputació de Barcelona amb el nom de "Clàssics del pensament modern". a la dècada dels vuitanta. També és notable l'article "Nosaltres, els europeus: la cultura catalana en l'espai intel·lectual europeu "del valencià Antoni Martí Monterde on destaca les aportacions a aquest debat del menorquí   Marià Rubió i Tudurí a llibres com Més enllà del separatisme (1932). El suecà Antoni Furió, escriu sobre els llocs de memòria dels PaÏsos Catalans on es proposa un enfocament constructivista i no essencfialista dels llocs de  memòria per tal que no siguin entesos com un cànon immutable. I un interessant article de Josep Acebillo sobre la interacció camp-ciutat on, a partir de l'experiència dels consolats de mar de València, Barcelona i Mallorca proposa que es tingui en compte per a nous models teritorials glocals. 

El bloc d'economia inclou una entrevista entre Guillem López Casasnovas i Joan Font on s'afirma la necessitat de tenir grans objectius com un objectiu estratègic de país, Luz Parrondo  ens parla sobre la indústria 4.0, Carolina Luis i Nicole Kalemba sobre el turisme de qualitat i la sostenibilitat a l'EURAM. Sobre l'EURAM (Euroregió de l'Arc Mediterrani), les seves dades macroeconòmiques i les seves interrelacions escriuen Joan B. Casas i Gariel Bracons, de logística escriu Josep Vicent Boira, comissionat del Govern espanyol pel Corredor Mediterrani, d'infraestructures, Andrei Boar  on destaca el lacerant tracte que rep l'aeroport del Prat, amb menys inversió i despesa per part d'Aena, de demografia, Andreu Domingo i Jordi Bayona on el repte serà gestionar les migracions, les relacions entre economia i benestar són analitzades per Oriol Amat i Elies Seguí. 

Neix una nova publicació valenciana que s'adreça al conjunt dels PaÏsos Catalans i que va en la línia d'altres grans publicacions valencianes com Afers, Caràcters, Mètode L'Espill....Serà qüestió de no perdre-li la petja. 

De aquellos polvos, estos lodos

Aurelio Martí Bataller publica "Internacionalisme o nacionalisme? Socialisme i nació als territoris de llengua catalana (1931-1936)" a partir de la seva tesi doctoral "Discursos de nació i identitat nacional espanyola en la cultura política socialista:el Partido Socialista Obrero Español a la II República". 

D'entrada s'ha d'agrair que l'autor hagi agafat com a marc del seu treball els Països Catalans (si n'exclouem la Catalunya Nord, per raons òbvies). No sovintegen treballs amb aquest abast territorial tot i que fa poc, per exemple, se n'ha publicat un altre: "Història de la literatura popular catalana". 

I la conclusió a la qual podem arribar és que ni en el període republicà s'hi deixa entreveure en el discurs del PSOE cap compromís amb el federalisme. Ni en el debat constitucional ni en la praxi política del partit. Com diu Martí "la participació socialista del nacionalisme historiogràfic espanyol comportava una visió essencialista de la nació, alhora que una càrrega castellanista". Tant des de Madrid com des de les organitzacions territorials del PSOE al País Valencià, les Illes o Catalunya. Sovint eludint cap reflexió, cap iniciativa sobre d'aquests respectius àmbits. L'anella anava de l'àmbit local al nacional espanyol: "així es construÏa un patriotisme municipal que es connectava a la nació espanyola, tot elaborant una relació de doble direcció entre municipi i nació". En el cas valencià, com diu el de Llutxent, "la militància socialista valenciana (...)rebia un missatge que assumia i reproduïa la identitat nacional espanyola des de la mateixa cultura política socialista". I això també es fa present en la nul·la presència del valencià en els seus òrgans d'expressió, en una actitud refrectària a participar en el debat sobre l'Estatut d'autonomia, en la no reivindicació de les Germanies (mentre es feia una vindicació clara dels Comuneros), l'oposició a l'extensió del decret de bilingüisme del Ministeri d'Instrucció Pública que afectava Catalunya...

A Catalunya les coses si fa no fa foren igual. Amb el benentès que aquí hi aparegué una organització pròpia del socialisme català, la Unió Socialista de Catalunya. 

Així, mentre la FSC va demanar el vot faborable a l'Estatut de Núria, l'ASB sol·licità l'abstenció (abans les JSC havien fet campanya a favor de l'ensenyament en espanyol a les escoles, per exemple). Contra la llengua catalana també s'hi manifestà Fabra Ribas al congrés de la UGT de 1932: "(el català) que todos los catalanes amamos,pero que no es el medio más apropiado para fomentar la solidaridad que debe existir entre todos los obreros de la República". 

A les Illes les coses foren com al País Valencià, amb l'excepció remarcable d'Alexandre Jaume i Andreu Crespí. Els socialistes balears s'oposaren a l'Estatut -aquí també hi jugà un gran paper la qüestió de la insularitat-. 

Com conclou l'autor del llire,"Els socialistes estigueren especialment atents al manteniment de la unitat i unicitat territorial i sobirania espanyola, així com recelosos envers la conversió del català en un element significatiu"