"Episodis de la història", alta divulgació en clau de país.

L'any 1959, Rafael Dalmau i la seva filla, Maria del Carme, fundaren l'editorial Rafael Dalmau editor. Amb un propòsit bàsic: divulgar la nostra història nacional amb rigor i d'una manera entenedora per al gran públic. Dalmau, que havia estat militant d'Estat Català, tenia una intencionalitat diàfana, fer conèixer una història oficialment inexistent, la nostra història com a poble. 

Així, el 1960 neixen els "Episodis de la història" que, inicialment haurien d'haver estat una revista però que la censura franquista ho impedí. Aquesta col·lecció, de llibres breus ha comptat amb autors de gran prestigi com Soldevila, Vicens i Vives, Batllori, Tarradell, Fontana així com amb una plèiade d'erudits locals i investigadors d'arreu del territori. 

Recentment n'he llegit dos: Pau Claris i Casademunt. Biografia d'un patriota català, del catedràtic de la UAB, Antoni Simon i El 6 d'Octubre. Palestra i Batista i Roca, a càrrec d'en Víctor Castells. 

El primer publicat l'any passat és una sintètica visió d'en Pau Claris i la revolució de 1640. El llibret inclou per primera vegada la publicació del seu testament. Resulten interessants les reflexions de l'autor sobre el patriotisme d'algú que es veu atrapat entre dues lleialtats, la del rei i la de la pàtria entesa com a comunitat política. M'han resultat interessant conèixer l'ambient familiar,  de pare i avi jurisconsult i el fet que gràcies a una dispensa papal fou canonge del capítol d'Urgell molt abans dels quaranta anys, com era prescriptiu.

El segon és una visió del 6 d'Octubre i, concretament, de la participació de Palestra en aquells fets  així com del paper que hi jugà Batista i Roca, de qui, per cert, ben aviat s'editarà una extensa biografia. El llibre, escrit fa més de vint-i-cinc anys, és l'obra d'algú que ha estudiat diversos aspectes de l'independentisme català. I ho ha fet sense ser historiador però amb una voluntat de rigor manifesta. Analitza què era Palestra, les seves relacions amb els partits polítics, l'organització ORBIS (Oficina de Relacions i Bescanvis), el paper de Batista i Roca com a intel·lectual  independentista...

El llibre, que vaig adquirir a una llibreria de vell, té una dedicatòria a Josep Duran i Rubiralta, que diu "a la memòria del "seu" octubre de 1934". 

En definitiva, per als amants de la història aquesta és una col·lecció, a la vora de quatre-cents números publicats, a tenir en compte.