Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carlisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carlisme. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de desembre del 2021

 Repensem-nos

Xavier Milian (Reus, 1984) acaba d'enllestir Una nova panoràmica de la història del catalanisme. Aparentment es tracta d'un llibre senzill que mira d'endreçar la història del catalanisme fins a la cruïlla en què ens trobem actualment. I ho fa, primer analitzant les obres panoràmiques del catalanisme: Resum d'història del catalanisme d'en Rovira i Virgili, El problema nacional catala del PSUC, Panoràmica del nacionalisme català d'en Fèlix Cucurull, Història del nacionalisme català de l'Albert Balcells, (Nou) resum d'història del catalanisme d'en Josep Termes i La formació d'una identitat d'en Josep Fontana. Ben mirat, tampoc en són tants... I ho fa per fer-nos entendre que "la historiografia  general, i la dels moviments polítics en particular, és clarament un instrument polític per legitimar o qüestionar l'statu quo o un determinat moviment polític en particular". I l'autor, després d'aquestes anàlisis, pretén actualitzar els coneixements sobre la història del catalanisme i plantejar debats historiogràfics.

Com per exemple una certa exoneració del llibre d'en Solé Tura, "Catalanisme i revolució burgesa" o la sempre polèmica periodització de la història del catalanisme que per l'autor s'inicia, políticament parlant, amb el I Congrés Catalanista de 1880. 

Resulta també molt interessant la crítica a la Renaixença i la posada en valor d'autors teatrals com Josep Robreño o Francesc Renart que culminen en la figura de Serafí Pitarra o el mallorquí Josep Palou. 

També m'han semblat interessants els comentaris sobre el carlisme on l'autor nega el seu caràcter catalanista que tants li han atribuït. 

L'últim capítol del llibre es pregunta si el catalanisme ha iniciat una nova etapa o si tot acabarà amb un foc d'encenalls. Evidentment, no hi ha respostes. 


dilluns, 16 d’octubre del 2017

De carlins i altres romanços

Aquests dies he llegit Records de la darrera carlinada i Els estranys. El món dels carlins ens queda, inevitablement, molt lluny. I com acostuma a passar amb els perdedors, en el millor dels casos només ens mereix una mirada commiserativa. Però no és, ni de bon tros, negligible la seva empremta en la Catalunya d'avui, 

Mentre que Records és la crònica desencantada que Marian Vayreda fa de la seva pròpia experiència durant la tercera carlinada, a Els estranys hi troben una reflexió sobre la condició humana enmig d'un relat vigorós i amè. 

I, en ambdós, una treball lingüístic important. Tant l'olotí com el solsoní, potser per la seva mateixa condició nadiua, destil·len tots els registres de les seves varietats dialectals al servei de la versemblança del relat. I més en el cas de Raül Garrigasait que és l'editor de la Fundació Bernat Metge. 

La novel·la del solsoní ens presenta les vicissituds del prussià Rudolf von Wielemann a la Solsona de Don Carles on hi ha anat a raure per servir la causa de l'Ordre i la Tradició. Però què hi té en comú un aristòcrata de  la Prússia del dinou amb l'esvalotat i violent mossèn Tristany? Res, encara que serveixin, suposadament, la mateixa causa. A la rereguarda un esperit refinat com el Wielemann només trobarà consol en l'amistat del metge Foraster, un lliurepensador....

Vayreda, un clàssic nostrat, ens presenta en primera persona els records dispersos de la seva condició militar, i com es de difícil contrastar les conviccions més pregones quan han de ser defensades amb les armes. Sense deixar, això sí, de donar-nos una imatge poc edificant del desori de les tropes carlines. 

Lectures del tot recomanables i, si pot ser, val la pena llegir-les una darrera l'altra