Una mirada al món jueu 

Roth és, probablement, un dels escriptors centreeuropeus  més rellevants  del segle XX. Una de les obres que li permeten aquesta distinció és La marxa Rabetzky, reeditada fa poc per l'Editorial L'Avenç. Ens hem de felicitar perquè, de mica en mica, la seva obra es va traduint al català. 

Jueus errants, traduïda magistralment per Pilar Estelrich, recentment traspassada, es va publicar el 1927. se centra en l'anàlisi dels Ostjüde, els jueus de l'Est. La seva mirada sovint focalitzada en les coses petites ni és complaent ni deixa de ser quan s'escau,  càustica. Però sempre des de, no podria ser d'una altra manera,  qui se sent part d'una comunitat ètnica i cultural. 

Roth busca el detall, la proximitat, "l'atenció a les coses i les persones senzilles" especialment del món hassídic, del món del judaisme de l'Europa oriental. 

Diu Roth , en l'últim capítol del llibre: "(...)amb la generació que ara va creixent dins les Joventuts Hitlerianes no podran viure experiències satisfactòries ni els jueus, ni els cristians, ni els europeus conscientment cultes". Roth, recordem que el llibre es publica el 1927, va saber copsar el significat del nazisme i el seu projecte de barbàrie i anorreament de la cultura europea. No calia ser un profeta però molts dels contemporanis de Roth es van negar a admetre la realitat que s'anava covant. L'autor de La marxa Rabetsky era un gran narrador com també fou un gran cronista del món que li va tocar viure. 

La vida de Roth, nascut a la regió de Galítsia -avui UcraÏna- plena de vicissituds i amargors acabà
a París, pobre i alcoholitzat. La seva obra perdura i perdurarà mentre hi hagi gent interessada per la literatura i per la condició humana. 

Oblits i recuperacions

Què ho fa que un autor literari oblidat pel pas del temps o per  les modes del moment retorni a la vida dels vius, literàriament parlant? Suposo que hi juga el factor sort, o les relectures que, forçosament, cada generació fa del seu llegat cultural. En el cas de Jirí Weil (1950-1956) la reivindicació que en féu, a finals dels vuitanta,  l'etern aspirant a Nobel de Literatura, Philip Roth que,com Weil, també és jueu, fou decisiva. 

A nosaltres ens arriba tot just ara de la mà Viena Edicions i del traductor Jaume Creus, feta directament del txec,  que han inclòs en la seva prestigiosa col·lecció "El cercle de Viena", tant "Mendelssohn és a la taulada" com "Viure amb una estrella". 

Weil fou perseguit tant per l'stalinisme -tot i que era comunista- com pel nazisme, per la seva condició de jueu,  una experiència que marcà la seva obra literària. Les obres esmentades ens parlen de l'experiència nazi i ho fan descrivint l'angoixa que es manifesta en les petites coses quotidianes, posant de manifest l'arbitrarietat i l'obscenitat del  totalitarisme. També hi troba lloc per un humor súbtil perquè l'humor és la manifestació més elevada de tots els processos de defensa. 

Algú podria pensar que, finalment, ens trobem amb una manifestació més  de l'anomenada "literatura de l'Holocaust", un testimoni més de la Xoà. No és això, Weil està a l'alçada de Levi,  Wiesel i Kertész. Literàriament ens trobem davant una narració que dóna testimoni de la vergonya més gran de la Humanitat i ho fa amb els vímets de la gran literatura, els dels grans escriptors.