Poc abans que Tony Judt -el prestigiós historiador anglès- morís víctima de l'esclerosi lateral amiotròfica, Timothy Snyder, professor d'història a la Universitat de Yale enllestia Pensar el segle XX, un llibre presentat com una llarga conversa entre els dos historiadors.
El llibre és una mena de biografia intel·lectual de l'autor i, inevitablement, del seu temps. Hi surten reflexions al voltant de tots aquells temes que per a Judt han estat constitutius de la seva formació com a persona i dels seus interessos: el sionisme, Judt era jueu nascut en el si d'una família marxista procedent de l'Europa de l'Est i instal·lada a la Gran Bretanya, les diferències entre el món acadèmic anglès i nord-americà, el marxisme aplicat a la història, la crisi de l'esquerra, especialment de la socialdemocràcia de qui Judt s'hi sentia molt a prop, el món intel·lectual francès i, evidentment la història i els riscos d'entendre-la com "un exercici sobre polèmica política aplicada".
Confesso que el format d'entrevista no m'era, a priori, gens atractiu. Però a mesura que anava passant pàgines, la lectura se'm feia gairebé addictiu. Llegint Pensar el segle XX, te n'adones de la profunditat de les seves reflexions, sens dubte fruit d'un pensament arrelat en l'estudi, la reflexió i la confrontació dialèctica.
Us passo algunes reflexions que a mi m'han semblat molt suggeridores:
Parlant dels historiadors als anys seixanta, l'autor de Postguerra diu: "el marxisme és un relat meravellosament persuasiu sobre com funciona la història, i per què fundiona. És una alleujadora promesa per a qualsevol saber que la història està del teu costat, que el progrés va en el teu mateix sentit". o "Marx va ser un comentarista polític de geni, més enllà de les mancances de les seves àmplies especulacions teorètiques" (en relació a La guerra civil a França). (Per a Occident), "el marxisme, com a llenguatge de la confrontació política i social, quedaria marginat a la cultura política. Es va retirar primer a l'entorn intel·lectual i després a l'acadèmic, que és on va fracassar als anys setanta".
Sobre el sionisme (Judt va ser un jove sionista que va visitar kibbutz però se'n va desentendre aviat):"Com a jueu sento que tinc la responsabilitat de criticar Israel amb rigor i valentia, i de maneres que els qui no són jueus no poden temptar per por d'acusacions espúries però eficaces d'antisemitisme".
Sobre la política actual diu Judt "Si la política, com és habitual, ha estat substituïda per l'"antipolitica", aleshores vivim en un món postpolític. I en un món postpolític, despullat de sentit ètic o de narrativa històrica, què hi queda? Sens dubte no pas la societat. L'únic que hi queda, tal com insistia Margarte Thatcher, són "famílies i individus". I el seu propi interès econòmicament definit". "L'efecte del predomini del llenguatge econòmic en una cultura intel·lectual que sempre va ser vulnerable a l'autoritat dels "experts" ha actuat com un fre sobre un debat social més impregnat moralment". "l'elecció que afrontem ara no és de capitalisme versus comunisme, o el final de la història versus el retorn de la història, sinó de polítiques de cohesiósocial basadesenobjectius col·lectius versus l'erosió de la societat a causa de la política de la por".
Sobre la història: "Per a una societat oberta, és molt important conèixer el seu passat. Una característica comuna de les societats tancades del segle XX, tant de dretes com d'esquerres, era que manipulaven la història. Falsejar el passat és la forma més antiga de control del coneixement: si tens poder sobre la interpretació del que va passar abans (o simplement pots mentir sobre allò), tens el present i el futur a la teva disposició". "La tasca de l'historiador, si ho vols pensar d'aquesta manera, és proporcionar la dimensió de coneixements i de narrativa sense la qual no podem ser un conjunt cívic".
